COM AJUDAR, DOL, RECURSOS

Com puc ajudar a algú que ha perdut un nadó?

Primera Part

Perdre un nadó en qualsevol moment de la gestació és un cop increïblement dur, no només pels pares i la família sinó també per la majoria de les persones que comparteixen lligams amb ells.

Ningú està preparat per afrontar una situació tan sobtada, i menys encara quan ens estem preparant per rebre una nova vida i rebem la “bufetada” de la mort… qui pot pensar que un nadó perdi la vida en un entorn com el nostre, a on disposem d’un bon sistema sanitari i tot sembla tan controlat?

Lamentablement, encara que els coneixements i recursos sanitaris són cada cop més eficaços i accessibles, no es poden evitar totes les tragèdies. Clar que la mortalitat infantil, neonatal i perinatal s’ha reduït dràsticament, però no ha desaparegut, i probablement mai desapareixerà del tot.

Quan succeeix, resulta difícil saber què fer o què dir per recolzar i acompanyar en uns moments terriblement dolorosos per tots. Sovint es pronuncien frases poc pensades que fan més mal que bé, o inclús ens apartem per evitar abordar un tema que se’ns fa gran.

Continua la lectura de “Com puc ajudar a algú que ha perdut un nadó?”
ELS NOSTRES FILLS, SENTIMENTS PERSONALS

Creences i tradicions

La sexualitat femenina, la menstruació, l’embaràs i el part son temes impregnats de supersticions i creences arreu del món. La religió i la cultura sempre han influït fortament en el cos i en els cicles de la dona, potser pel misteri que representen.

Moltes dones al món són conscients que l’embaràs es una etapa delicada i fràgil, doncs el creixement i desenvolupament del fetus no està a l’abast de les mans humanes. El futur del fill depèn del caos capritxós de la natura i els designis de la biologia. Tot pot anar bé, i tot pot anar malament segons l’atzar de la evolució.

Continua llegint
DADES I ESTADÍSTIQUES, ELS NOSTRES FILLS

Estadístiques de Mort Gestacional i Perinatal: Espanya, França i Andorra

Avui toca una entrada potser més feixuga de llegir, plena de números i percentatges. He tractat de indagar en estadístiques i entendre-les, tot i que no es la meva especialitat, per aportar una mica de informació a les realitats d’Andorra i països veïns en quant a pèrdues gestacionals i perinatals es refereix.

Després de llegir diversos articles m’ha quedat clar que la mort perinatal també es tabú als números.  Les dades en general són imprecises o simplement no s’han registrat o s’han registrat incorrectament. La estadística es freda, examina amb precisió les codificacions aportades pels sistemes sanitaris, calcula i publica. Però si les dades són insuficients, la informació es ressenteix.

Continua la lectura de “Estadístiques de Mort Gestacional i Perinatal: Espanya, França i Andorra”
DOL, PETITS ESTELS D'ANDORRA, RECURSOS

Neix el projecte “Petits Estels d’Andorra”

Fa 4 anys vaig perdre el meu fill Eric i llavors no existia res a on pogués agafar-me.

Vaig dependre del cor i bona voluntat de un petit grapat de persones que hem van acompanyar amb tot l’amor, saviesa i paciència. En part hem va facilitar aquesta ajuda el fet de tenir bones amigues que també eren companyes del món de la sanitat. Gràcies a elles vaig poder elaborar el meu dol més o menys correctament.  

Ja llavors vaig reflexionar sobre que les persones no podien dependre de l’atzar de trobar algú que sapigués escoltar i acompanyar. S’havia de crear alguna cosa per a les famílies que havien patit aquesta experiència.

continua llegint
DEPRESSIÓ, DOL

Dol i Depressió, no són la mateixa cosa

El dol i la depressió no són la mateixa cosa. La confusió entre els dos termes provoca que la societat vulgui solucionar el dol com si aquest fos un estat negatiu i no saludable. Això es un error, doncs el dol en si mateix es una reacció natural davant la pèrdua i no una situació patològica.

Es veritat que a priori hi han semblances: el plor, l’aïllament, la tristesa, el dolor… Tenim tanta por d’aquests sentiments “negatius” que la tendència es intentar esborrar-los de la nostra realitat el més aviat possible. Pensem que son dolents i els volem substituir per altres sentiments “bons”. I la realitat es que no n’hi han de sentiments bons ni dolents, tots tenen una funció.

SEGUEIX LLEGINT
DOL

Qué es el dol?

El dol es l’altra cara de l’amor. Sense l’amor no hi ha dol(or). I un amor intens té un dol intens.

És molt difícil mirar al dol de cara. S’ha de ser molt valent per obrir aquella porta i que entri l’huracà de sentiments, dubtes, culpabilitats, ràbies i tristeses… Ens deixa totalment noquejats i perplexos, plens de dolor com si ens haguessin arrencat la pell i ens fessin anar descalços per un camí desconegut. Continua la lectura de “Qué es el dol?”