Fa 4 anys vaig perdre el meu fill Eric i llavors no existia res a on pogués agafar-me.
Vaig dependre del cor i bona voluntat de un petit grapat de persones que hem van acompanyar amb tot l’amor, saviesa i paciència. En part hem va facilitar aquesta ajuda el fet de tenir bones amigues que també eren companyes del món de la sanitat. Gràcies a elles vaig poder elaborar el meu dol més o menys correctament.
Ja llavors vaig reflexionar sobre que les persones no podien dependre de l’atzar de trobar algú que sapigués escoltar i acompanyar. S’havia de crear alguna cosa per a les famílies que havien patit aquesta experiència.
A Andorra, les persones que havien perdut un nadó durant l’embaràs o al poc de néixer, estaven orfes de acompanyament específic i no tots els professionals tenien la formació o l’interès de dedicar-s’hi. En el meu cas la sortida va ser participar en el grup de Facebook de Dol Gestacional i Perinatal de Catalunya. Mai no estaré prou agraïda a totes les mares que hem van oferir el seu suport, l’intercanvi de experiències i sobretot… deixar de sentir-me sola o un bitxo raro.
Va ser tan important per la maduració del meu dol la participació en el GAM, que hem vaig començar a interessar pel que hi havia al meu voltant.
A Andorra existeix des de fa anys el GAM de l’Associació Marc GG, una associació que ajuda a les persones que han sofert una pèrdua, independentment de la causa que l’hagi motivat.
Desprès hem vaig assabentar que a la Seu d’Urgell començaven a fer una mica de soroll:
- Creació del GAM Nanalma: grup de dol per a famílies que han patit la pèrdua d’un fill a la Seu d’Urgell i comarca.
- Exposició StillBirth de la Norma Grau ala Seu d’Urgell: La Norma Grau es una fotògrafa que inverteix de forma altruista gran part de la seva vida a donar visibilitat a les families que han perdut el seu fill. El projecte StillBirth està ple de amor i valentia, es únic i val la pena admirar-lo. Per primer cop s’exposa ala Seu d’Urgell a l’any 2017.
- L‘espai Empremtes: Un espai al cementiri per al record i homenatge de aquells nadons que han mort i especialment aquells que no han pogut ser enterrats. Concretament a la Seu d’Urgell es va inaugurar al 2019 (veure article).
A Andorra la cosa també es va començar a bellugar!
A partir de la iniciativa del col·lectiu de llevadores de l’Hospital Nostra Senyora de Meritxell, es va començar a dissenyar un Protocol per acompanyar el Dol Perinatal. Aquest protocol es posa es marxa així que es constata una pèrdua i comprèn tots els aspectes a nivell assistencial i emocional de la família. En aquesta eina es descriu un treball transversal amb tots els professionals que estan implicats en el procés fins que se li dóna l’alta a la família.
Paral·lelament vaig anar a formar-me a BCN amb la Noelia Sanchez amb el curs “Comprender para Acompañar”, i vaig començar a construir aquesta pàgina amb la intenció de oferir informació i visibilitat des de una vessant tan professional com personal.
Aquesta web, tot i ser encara molt jove m’ha permès exterioritzar els meus coneixements i experiències amb l’objectiu de donar recolzament a qui ho necessiti. Encara hi ha molt a dir, però com a primer resultat m’ha permès conèixer a la Silvia Palau, una psicòloga especialitzada en Dol Gestacional i Perinatal.
Arrel d’aquesta coneixença neix una col·laboració incipient per donar vida a “Petits Estels d’Andorra”, un projecte sense ànim de lucre que té com a objectiu donar vida a un Grup de Ajuda Mútua propi de Andorra.
Petits Estels està obert a tothom, allà fem divulgació i donem visibilitat al Dol Gestacional i Perinatal. Tanmateix també s’ha creat el “Grup de Ajuda Mútua de Petits Estels” online, dedicat a l’intercanvi de informació i experiències de persones que han viscut la pèrdua. Es un grup més íntim i discret, que esperem que properament també es pugui trobar físicament.
Amb tota la il·lusió esperem que aquest projecte estigui cada cop més definit i consolidat al país, i òbviament faré eco a la pàgina de totes les novetats.
NO DIRÉ QUE NO PLORIS 