Categoria: DOL

COM AJUDAR, DOL, RECURSOS

Com puc ajudar a algú que ha perdut un nadó?

LiliC

Primera Part

Perdre un nadó en qualsevol moment de la gestació és un cop increïblement dur, no només pels pares i la família sinó també per la majoria de les persones que comparteixen lligams amb ells.

Ningú està preparat per afrontar una situació tan sobtada, i menys encara quan ens estem preparant per rebre una nova vida i rebem la “bufetada” de la mort… qui pot pensar que un nadó perdi la vida en un entorn com el nostre, a on disposem d’un bon sistema sanitari i tot sembla tan controlat?

Lamentablement, encara que els coneixements i recursos sanitaris són cada cop més eficaços i accessibles, no es poden evitar totes les tragèdies. Clar que la mortalitat infantil, neonatal i perinatal s’ha reduït dràsticament, però no ha desaparegut, i probablement mai desapareixerà del tot.

Quan succeeix, resulta difícil saber què fer o què dir per recolzar i acompanyar en uns moments terriblement dolorosos per tots. Sovint es pronuncien frases poc pensades que fan més mal que bé, o inclús ens apartem per evitar abordar un tema que se’ns fa gran.

Continua llegint “Com puc ajudar a algú que ha perdut un nadó?” →
DOL, PETITS ESTELS D'ANDORRA, RECURSOS

Neix el projecte “Petits Estels d’Andorra”

LiliC

Fa 4 anys vaig perdre el meu fill Eric i llavors no existia res a on pogués agafar-me.

Vaig dependre del cor i bona voluntat de un petit grapat de persones que hem van acompanyar amb tot l’amor, saviesa i paciència. En part hem va facilitar aquesta ajuda el fet de tenir bones amigues que també eren companyes del món de la sanitat. Gràcies a elles vaig poder elaborar el meu dol més o menys correctament.  

Ja llavors vaig reflexionar sobre que les persones no podien dependre de l’atzar de trobar algú que sapigués escoltar i acompanyar. S’havia de crear alguna cosa per a les famílies que havien patit aquesta experiència.

continua llegint
DOL, SENTIMENTS PERSONALS

El Silenci

LiliC

No puc negar que el silenci ha estat una de les pitjors situacions que ha acompanyat la meva pèrdua. Conforme he anat parlant amb altres mares i pares que han passat per la mateixa situació, tots estem d’acord que la fórmula social de “aquí no ha passat res, no parlem”, ha estat devastadora per tots.

Crec haver descobert 2 modalitats de silenci: el silenci de no sé què dir i el silenci de no sé què fer. Els dos son irresolubles i provoca que les persones de l’entorn es quedin bloquejades. Aquest bloqueig no té miraments, afecta a coneguts, amics i família sense distincions.

Continua llegint “El Silenci” →
DEPRESSIÓ, DOL

Dol i Depressió, no són la mateixa cosa

LiliC

El dol i la depressió no són la mateixa cosa. La confusió entre els dos termes provoca que la societat vulgui solucionar el dol com si aquest fos un estat negatiu i no saludable. Això es un error, doncs el dol en si mateix es una reacció natural davant la pèrdua i no una situació patològica.

Es veritat que a priori hi han semblances: el plor, l’aïllament, la tristesa, el dolor… Tenim tanta por d’aquests sentiments “negatius” que la tendència es intentar esborrar-los de la nostra realitat el més aviat possible. Pensem que son dolents i els volem substituir per altres sentiments “bons”. I la realitat es que no n’hi han de sentiments bons ni dolents, tots tenen una funció.

SEGUEIX LLEGINT
DOL

El dol gestacional i perinatal

LiliC

El dol gestacional i perinatal no es un dol com els altres. Quan vaig començar a llegir una mica i vaig entrar al  Grup de Dol Gestacional i Neonatal de Catalunya, vaig entendre perquè hem sentia tan bitxo raro, o millor dit, tan desamparada: el dol gestacional i perinatal es un dol negat, un dol que ningú del voltant vol mirar de cara.

Per això et sents tan especialment sol. Perquè es un tabú. Perquè aquest dol es diferent a altres dols… uneix la vida i la mort. I no se’n parla, i així no existeix. Continua llegint “El dol gestacional i perinatal” →

DOL

Qué es el dol?

LiliC

El dol es l’altra cara de l’amor. Sense l’amor no hi ha dol(or). I un amor intens té un dol intens.

És molt difícil mirar al dol de cara. S’ha de ser molt valent per obrir aquella porta i que entri l’huracà de sentiments, dubtes, culpabilitats, ràbies i tristeses… Ens deixa totalment noquejats i perplexos, plens de dolor com si ens haguessin arrencat la pell i ens fessin anar descalços per un camí desconegut. Continua llegint “Qué es el dol?” →