DEPRESSIÓ, DOL

Dol i Depressió, no són la mateixa cosa

El dol i la depressió no són la mateixa cosa. La confusió entre els dos termes provoca que la societat vulgui solucionar el dol com si aquest fos un estat negatiu i no saludable. Això es un error, doncs el dol en si mateix es una reacció natural davant la pèrdua i no una situació patològica.

Es veritat que a priori hi han semblances: el plor, l’aïllament, la tristesa, el dolor… Tenim tanta por d’aquests sentiments “negatius” que la tendència es intentar esborrar-los de la nostra realitat el més aviat possible. Pensem que son dolents i els volem substituir per altres sentiments “bons”. I la realitat es que no n’hi han de sentiments bons ni dolents, tots tenen una funció.

Així doncs, dol i depressió no son la mateixa cosa. El dol es un estat de salut i la depressió no. En el dol la tristesa ve donada per la pèrdua, i en el cas de la depressió no hi ha un motiu clar o ben definit.

En el dol la pèrdua pot ser variable (una persona, una mascota, un objecte, una situació…), i la intensitat i duraciódel mateix depèn molt del valor que tenia per nosaltres allò que hem perdut. En el cas de la pèrdua de un fill pot durar anys. Fa poc que llegia aquesta frase:

El duelo es, en realidad, simplemente amor. Es todo el amor que quieres dar pero no puedes. Todo ese amor sin entregar se acumula en tus ojos, en el nudo en tu garganta y en esa parte hueca de tu corazón. El duelo es sólo amor que no tiene a donde ir.”

Es una llàstima que no hagi trobat l’autor original d’aquesta cita, perquè es preciosa i ho explica molt bé.

El progrés del dol es com una muntanya russa a on podem tenir moments millors i pitjors, sentiments molt intensos que s’apaigaven i temps desprès tornen a ressorgir. Amb el temps aquests alts i baixos poden anar perdent intensitat fins que integrem la pèrdua a la nostra vida (no oblidem però aprenem a viure amb ella).

Com que un dol no es una malaltia, l’únic tractament que necessita es un bon acompanyament i no pas medicació. No obstant pot ser que el dol es compliqui i al final sí que necessitaríem ajuda mèdica.

Quan parlem de depressió, la causa de la mateixa pot ser molt indefinida. La persona es troba trista i sense ganes de fer res, sense cap motor que l’impulsi a tirar endavant… confosa i atrapada en una tristesa que moltes vegades no entén.

Si ens fixem, la tristesa i els sentiments que ens provoca un dol estan units al nadó que hem perdut. El recordem, el trobem a faltar, plorem per ell… en canvi a la depressió la tristesa està arrelada al nostre interior, plorem per nosaltres amb sentiments profunds però difícils de explicar.

Normalment a sota una depressió hi han motius variables (tant psicològics com físics) que porten a la persona a patir-la, i s’ha de tractar, amb teràpia psicològica i teràpia farmacològica si es necessari.

Algunes diferències entre depressió i dol gestacional i perinatal*:

DOL DEPRESSIÓ
Sentiments de tristesa i apatiaSentiments de distància, aïllament
Tristesa i preocupació pel fill perdutAutocompassió
Fa mal veure nadons i embarassadesRecordem les situacions desagradables
Plorem i tenim ganes de parlarReduïm relacions socials
No tenim idees de suïcidiPodem tenir idees de suïcidi
Dolor per la pèrduaDesesperança i desconsol
Sentiment de buidor i soledatSentiment de culpabilització

Es molt important demanar ajuda si trobem que podem tenir simptomatologia de depressió. Si trobes que està resultant molt difícil lidiar amb el dol o bé penses que pots tenir una depressió no callis. Sempre hi ha algú disposat a ajudar. Paraula.

*Extret del document “Duelo Perinatal: un secreto dentro de un misterio; A. Lopez Garcia de Madinabeitia”

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s