DADES I ESTADÍSTIQUES, ELS NOSTRES FILLS

Estadístiques de Mort Gestacional i Perinatal: Espanya, França i Andorra

Avui toca una entrada potser més feixuga de llegir, plena de números i percentatges. He tractat de indagar en estadístiques i entendre-les, tot i que no es la meva especialitat, per aportar una mica de informació a les realitats d’Andorra i països veïns en quant a pèrdues gestacionals i perinatals es refereix.

Després de llegir diversos articles m’ha quedat clar que la mort perinatal també es tabú als números.  Les dades en general són imprecises o simplement no s’han registrat o s’han registrat incorrectament. La estadística es freda, examina amb precisió les codificacions aportades pels sistemes sanitaris, calcula i publica. Però si les dades són insuficients, la informació es ressenteix.

Una de les preguntes que hem venen al cap és si realment es un problema de definició, els registres són complicats, o bé simplement els professionals no li volen donar la importància que tenen per allunyar-se emocionalment de una realitat tan dura… qui sap.

Així doncs comencem: a Espanya hi ha un important problema de infradeclaració de casos que resta veracitat a les estadístiques. I el que és pitjor, segons l’article “Estadísticas y tasas de la mortalidad intrauterina, neonatal y perinatal en España”, avui en dia es impossible calcular amb exactitud la mortalitat perinatal al país veí amb les dades existents, problema que provoca una gran dificultat per definir factors de risc i per tant treballar en la prevenció.   

La bona notícia es que segons les dades, els darrers 40 anys hi ha hagut un important descens de la mortalitat perinatal gràcies a un millor accés a la sanitat, el seguiment médic de les embarassades, els programes maternoinfantils, etc. Però s’ha de continuar treballant per a que el nombre de pèrdues sigui cada cop inferior.

Segons la OMS, amb els actuals avenços mèdics es considera que un nadó pot ser viable a partir de la setmana 22. No obstant, tant a Espanya com a França es considera mort perinatal a partir dels 180 dies de gestació, el que serien unes 25 setmanes. Com més petita sigui la edat gestacional, més gran es la infradeclaració de casos i per tant es més difícil calcular una taxa de incidència correcta.  Perquè passa això? Potser perquè als registres no s’han inclòs les setmanes de gestació o pes del nadó, incloguent-lo en una categoria de avortament.

L’any 2016 a Espanya, la taxa de incidència de pèrdues entre la setmana 22 i el primer mes de vida, s’estimava en 5.7 casos per cada 1000 naixements. Si a aquesta dada afegíssim les interrupcions de l’embaràs per anomalies incompatibles amb la vida (entre la setmana 15 i 22), la taxa augmentaría ostensiblement (segons estudis potser arribaria a 7.5 casos per cada 1000 naixements).

A França es calcula que la mort perinatal  representa l’1% dels naixements, ó 10 casos per cada 1000. Les pèrdues a partir dels 180 dies s’anomenen “mort in utero”, i segons les dades un 36% son per causa desconeguda. També diferencien si la mort es espontània (60%) o induïda (40%).

En el cas dels nadons prematurs amb una edat gestacional inferior a 28 setmanes, 1 de cada 2 no se’n surt. I a partir de la setmana 37, es calcula 1 cas per cada 700 naixements.

A Catalunya, el nostre referent més proper, el càlcul indica 4.6 casos de morts perinatals per cada 1000 naixements, però cal millorar els registres per a que aquesta dada sigui el més verídica possible.

I Andorra qué?

A Andorra, segons les dades del Govern d’Andorra ens trobem la classificació CIM-10 (Classificació Internacional de Malaties) que detalla les causes de mortalitat de la població entre el 2013 i el 2017. Allà consta descrit:

  • XVI. Certes afeccions originades en el període perinatal: 5 casos
  • XVII. Malformacions congènites, deformitats i anomalies cromosòmiques: 10 casos

També hi trobarem detallada l’estadística de Mortalitat Infantil i Perinatal, a on si descomptem la mortalitat infantil, en 5 anys hi han hagut 13 casos de mort perinatal.

La natalitat a Andorra durant aquest període va ser de 3157 naixements, comptabilitzats desde la setmana 28. Això ens duria a una taxa de 4.1 pèrdues per cada 1000 naixements (4.7/1000 si comptem les infantils que no sé a partir de quina edat son).

Seguint les passes de les dades a Espanya i Catalunya no es difícil concloure que aquesta dada seria molt més elevada. En primer lloc perquè només es comptabilitzen les pèrdues a partir de la setmana 28, i en segon lloc perquè moltes interrupcions voluntàries es realitzen a fora del país. En quant als nadons molt prematurs que s’ingressen a països veïns i no sobreviuen, desconec si entren a la estadística del nostre país.

En definitiva, sabem del cert que cada any hi han almenys uns tres casos de mort gestacional o perinatal a partir de la setmana 28, i que amb molta probabilitat aquesta dada es més alta si comptabilitzéssim altres situacions i edats gestacionals. Veient les dades dels països veïns, sobretot les dades espanyoles i catalanes, és molt possible que rectificant les taxes amb el percentatge de infradeclaració, afegint els nadons a partir de la setmana 22 i les IVE, estaríem sobre 7.5 casos per cada 1000 naixements.

No es un número gens menyspreable.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s