Des de que vaig haver de viure la mort del meu fill Eric al 2015, poc abans de la data prevista de part, la meva vida ha canviat.
Perdre un fill durant l’embaràs o al poc de néixer es una de les experiències més dures de la existència vital de l’esser humà.
Sovint els pares es troben desamparats i confosos, mirant de començar un camí molt pedregós per tractar de integrar aquest terrible succés a les seves vides.
I lamentablement sovint es troben amb la incomprensió de persones que en el seu afany d’ajudar a que facin el camí ràpidament, els hi neguen la expressió dels seus sentiments i el trànsit pel seu dol.
És un dol negat.
Sóc mare i sóc infermera. Aquesta conjunció m’ha donat peu a voler donar vida a aquesta pàgina per compartir amb pares i mares que han passat per aquesta situació, així com amb tothom que es vulgui afegir.
A la pestanya “Blog” podreu seguir totes les entrades que siguin del vostre interés.
NO DIRÉ QUE NO PLORIS 