COM AJUDAR, DOL, RECURSOS

Com puc ajudar a algú que ha perdut un nadó?

Primera Part

Perdre un nadó en qualsevol moment de la gestació és un cop increïblement dur, no només pels pares i la família sinó també per la majoria de les persones que comparteixen lligams amb ells.

Ningú està preparat per afrontar una situació tan sobtada, i menys encara quan ens estem preparant per rebre una nova vida i rebem la “bufetada” de la mort… qui pot pensar que un nadó perdi la vida en un entorn com el nostre, a on disposem d’un bon sistema sanitari i tot sembla tan controlat?

Lamentablement, encara que els coneixements i recursos sanitaris són cada cop més eficaços i accessibles, no es poden evitar totes les tragèdies. Clar que la mortalitat infantil, neonatal i perinatal s’ha reduït dràsticament, però no ha desaparegut, i probablement mai desapareixerà del tot.

Quan succeeix, resulta difícil saber què fer o què dir per recolzar i acompanyar en uns moments terriblement dolorosos per tots. Sovint es pronuncien frases poc pensades que fan més mal que bé, o inclús ens apartem per evitar abordar un tema que se’ns fa gran.

Continua la lectura de “Com puc ajudar a algú que ha perdut un nadó?”
PETITS ESTELS D'ANDORRA, RECURSOS

Presentació oficial de Petits Estels d’Andorra

Em plau comunicar-vos a tots que el dia 26 de Setembre farem la presentació oficial de Petits Estels d’Andorra.

Estem treballant de valent per constituir l’Associació i fer difusió a tot el país d’aquest gran projecte  que pretén donar suport i visibilitat al dol Perinatal.
Formar part de tot això hem fa feliç i dóna realitat al meu estel Eric. 

Perquè la seva existència i la seva mort no només m’ha aportat dolor… també m’ha aportat coneixement, maduresa, persones, colors i valor de participar en construccions que ocupen els buits que abans vaig recórrer.

Així que, ben aviat, les famílies que hagin tingut una pèrdua estaran menys soles, perquè tots els nostres estels estaran acompanyant-les.

DOL, PETITS ESTELS D'ANDORRA, RECURSOS

Neix el projecte “Petits Estels d’Andorra”

Fa 4 anys vaig perdre el meu fill Eric i llavors no existia res a on pogués agafar-me.

Vaig dependre del cor i bona voluntat de un petit grapat de persones que hem van acompanyar amb tot l’amor, saviesa i paciència. En part hem va facilitar aquesta ajuda el fet de tenir bones amigues que també eren companyes del món de la sanitat. Gràcies a elles vaig poder elaborar el meu dol més o menys correctament.  

Ja llavors vaig reflexionar sobre que les persones no podien dependre de l’atzar de trobar algú que sapigués escoltar i acompanyar. S’havia de crear alguna cosa per a les famílies que havien patit aquesta experiència.

continua llegint