Un raconet per parlar sobre la pèrdua gestacional
En algun lloc he sentit a dir que un fill existeix des de que s’imagina. Bé, concretament li he sentit a dir a la Noelia de “Cor a Cor“, i no pot tenir més raó:
Quan decideixes ser mare/pare comença una gran aventura, una il.lusió inexplicable. A la imaginació i a les converses aquell fill ja existeix en la familia i ja interactua i viu en els teus projectes i vida futura de la parella.
Continua la lectura de “Els nostres fills i la seva identitat”
Primer em presento: Em dic Liliana i tinc 38 anys. Em pots dir Lili.
T’explicaré la meva història:
Des de l’any 2000 que sóc infermera d’Atenció Primària. Al 2009 vaig afegir al meu currículum la maternitat, amb una nena preciosa que creix sense parar.
Als 4 anys vaig decidir anar a per un germanet. No va ser fàcil, però finalment em vaig quedar embarassada. Tot anava bé fins que a les 36 setmanes de gestació, l’1 de Juliol del 2015, el nostre fill Eric va morir.
La meva vida, les meves creences, la meva ànima, i tot el que creia mitjanament perpetu va ser arrasat. Mai no hagués pensat que això pogués passar-me a mi.
A partir d’aquí vaig iniciar un camí molt pedregós al que la gent li diu DOL. No era com als llibres que jo havia estudiat, ni tampoc contemplava els centenars de situacions secundàries que vaig viure, entre elles la vivència hospitalària i posterior, la quarantena, la modificació de les relacions familiars i laborals i la quantitat de persones que van afegir més dolor al dolor per no saber qué fer.
Va resultar pràcticament insuportable i inhumà fer front a la nostra pèrdua amb tots els afegits i una muntanya russa de sentiments que no acabaria mai d’enumerar.
Perdre un fill durant l’embaràs o al poc de néixer es una de les experiències més dures de la existència vital de l’esser humà.
Amb el temps vaig reconstruir la meva manera de veure la vida i la meva personalitat, redefinint sobretot les meves relacions: amb qui volia estar i amb qui no, què volia fer i què no.
En una d’aquestes vaig creure molt necessari fer visible el dol gestacional i perinatal a Andorra. Un Projecte d’Ajuda Mútua per Pares i Mares que han passat per aquesta situació.
I ja qui hi som, tots els demés que vulguin saber més, seràn benvinguts.
Trosset a trosset espero convertir aquesta finestra on-line en un recurs útil per totes aquelles famílies i propers que vulguin sentir-se informats, recolzats i acompanyats en aquest camí tan llarg i difícil.
NO DIRÉ QUE NO PLORIS 